SHANTIDEVA: DEDICACIÓ

DEDICACIÓ

Capítol X de Bodhisattvacharyavatara 

[Guia per a la Pràctica del Bodhisattva]

per SHANTIDEVA 

(Índia, s. VIII)

Escola Madhyamaka

1. Que per les virtuts acumulades en compondre aquest text,
puguin tots els éssers, igualment,
participar d’aquestes pràctiques.

2. Que, en totes les direccions, tots els éssers
que pateixen en el seu cos i en el seu esperit,
puguin obtenir oceans de goig i joia

pels mèrits que he creat d’aquesta manera.
3. Que en tant duri l'existència cíclica,
mai minvi la joia dels éssers;
i que, sense treva, accedeixin
a la felicitat insuperable del bodhisattva.

4. Que tots els éssers encarnats,
que arreu de l'univers
pateixen els sofriments dels inferns,
puguin provar la sublim joia de Sukhāvatī.

5. Que els immobilitzats pel fred trobin la calor,
i que onatges d'aigua abocats incansablement
pels núvols de la compassió dels bodhisattves,
alleugereixin els éssers abrusats per la calor.

6. Que el bosc de fulles tallants
pugui esdevenir un bosquet encisador;
i que els arbres de ganivets i espases
esdevinguin arbres que satisfacin els desigs.

7. Que els regnes dels inferns es tornin
regions joioses, amb grans llacs de lotus perfumats
i embellits amb els melodiosos cants
dels ànecs, les oques i els cignes salvatges

8. Que els carbons incandescents esdevinguin gemmes,
que el sòl de ferro candent esdevingui una calçada vidriada,
i que les muntanyes dels inferns torturadors esdevinguin
celestials llocs d’oració habitats per Sugates.

9. Que les pluges de lava, pedres fogueres i armes,
a partir d'ara, esdevinguin pluges de flors,
i aquells que lluiten amb les seves armes,
puguin lliurar-se, des d'ara, a una batalla de flors.

10. Que aquells que s'ofeguen en el riu d'àcid ardent,
amb la seva carn fosa i els seus ossos blancs com un lliri,
obtinguin un cos diví pel poder de les meves virtuts,
i morin entre deesses en un plàcid riu.

11. “Què tem la gent de Yama,
els falcons i els insuportables voltors?
De qui ens ve aquesta noble força que aclareix
les negres tenebres i que ens porta la joia?”.
Que, en mirar a dalt del cel, percebin
la radiant forma de Vajrapāni;
que el seu goig, potent, els alliberi del mal,
i que visquin en la seva presència.

12. Que quan vegin les enceses laves infernals,
siguin apagades per una pluja de flors i aigua perfumada, i instantàniament satisfets, busquin la raó.
Que tots els éssers dels inferns puguin veure, així, a Padmapani.

13. “Abandoneu els vostres temors, amics meus; torneu ràpid a nosaltres;
¿Qui fugiria quan el jove Portador de Trenes es troba aquí, apartant les nostres pors,
ell, amb una força que dissipa tot sofriment i ens aporta una joiosa energia,
el perfecte Protector de tots els éssers, el bodhisattva d'amorós cor?

14. Vegeu, un centenar de divinitats vénen a venerar
els seus peus de lotus i les seves diademes;
una pluja d’ innombrables flors cau sobre el seu cap:
té els ulls humits de compassió;
al seu vast i encisador palau ressonen lloances
entonades per milers de deesses”.
Que, percebent així a Manjughosha,
puguin els éssers dels inferns xisclar de goig.

15. Que així, per les arrels de les meves virtuts, després d'haver pogut veure
caure una pluja perfumada i refrescant
de joiosos núvols creats pels bodhisattves
Samantabhadra i altres, com Sarvanivarana-viskambini,
puguin els éssers dels inferns conèixer una real joia.

16. Que tots els animals puguin ser alliberats de la por
de ser menjats els uns pels altres;
Que els esperits famèlics puguin ser tan feliços
com els habitants del continent del nord.

17. Que per l'incessant flux de llet que cau
de les mans d’Arya Avalokiteshvara,
els esperits àvids siguin satisfets,
i que, banyant-se en ella, siguin per sempre sadollats.

18. Que els cecs vegin les formes,
que els sords sentin els sons,
i que totes les dones gràvides,
com Mayadevi, donin a llum sense dolor.

19. Que els que van nus siguin vestits,
que els que tenen fam siguin nodrits;
que els assedegats puguin trobar
aigua pura i deliciosa beguda.

20. Que els indigents trobin riqueses,
i que els postrats pel plor retrobin la joia;
que els desesperats retornin a l'esperança,
a l'estabilitat i a una prosperitat perfecta.

21. Que tots els malalts, tants com n’hi hagi,
siguin aviat alliberats del seu mal,
i que els éssers no coneguin
mai més cap malaltia.

22. Que els temorosos estiguin sempre sense por;
que els encadenats siguin alliberats;
que els febles recobrin la força;
que els éssers puguin fer-se amics.

23. Que la joia acompanyi tots els viatgers,
en totes les direccions on vagin;
i qualsevol que sigui la fi del seu viatge,
que s’hi arribi sense esforç.

24. Que els que naveguen
obtinguin el que havien anat a buscar;
i que tornats sans i estalvis, puguin tenir
el goig de retrobar els amics i la seva família.

25. Que tots els viatgers perduts
trobin companys de camí:
que la seva ruta sigui fàcil i sense fatiga,
sense temor per tigres i bandolers.

26. Que aquells que vaguen per llocs deserts o perillosos,
els infants, els ancians, els desproveïts de protector,
els tolits i els folls,
siguin protegits pels éssers divins.

27. Que els éssers siguin lliurats dels vuit estats de privació de llibertat;
que coneguin la fe, la saviesa i l'amor.
Que tinguin aliments i una excel·lent conducta,
i que recordin totes les seves vides.

28. Que tothom accedeixi de riqueses il·limitades
com les de la “mina dels tresors de l'espai”.
i que en puguin disposar lliurement,
sense baralles ni violència.

29. Que els éssers desproveïts d'esplendor
esdevinguin resplendents;
que els de cos cansat per les proves
recuperin perfecte i ple de salut.

30. Que les dones d'aquest món, tantes com siguin,
tinguin un renaixement masculí.
Que els d’humil origen obtinguin la grandesa,
i que els orgullosos la humilitat.

31. Que pels mèrits que he acumulat aquí,
puguin tots els éssers, sense excepció,
abandonar els actes maliciosos
i practicar sempre el bé.

32. Que no siguin mai apartats de l'esperit del Despertar,
que segueixin la pràctica dels bodhisattves,
que siguin perfectament guiats pels Budes,
i que abandonin les obres de Mara.

33. Que tots els éssers puguin tenir
una vida que duri incommensurablement.
Que puguin, sempre, viure feliços,
sense escoltar mai la paraula "morir".

34. Que per tots els racons de l’univers
hi hagi boscos amb arbres dels que satisfan els desigs,
plens del deliciós cant del Dharma
ensenyat pels budes i els bodhisattves.

35. Que la terra pugui ser, arreu,
pura i sense asprors,
plana com el palmell de la mà,
llisa per naturalesa, com el lapislàtzuli.

36. Que seguicis de formes de nombrosos bodhisattves
puguin embellir la terra
amb les seves meravelloses qualitats.

37. Que el so del Dharma, que ressona en el cant de les aus,
en la remor dels arbres, en els raigs de llum i en tot l'espai,
sigui escoltat, sense parar, per tots els éssers.

38. Que sempre puguin ser trobats
els budes i els bodhisattves;
que els mestres d'aquest món puguin ser venerats
amb immensos núvols d'ofrenes.

39. Que per la gràcia dels déus pugui ploure en el moment oportú;
que pugui ser abundant la collita.
que els reis puguin governar segons el Dharma,
i els habitants del món prosperar.

40. Que les medecines siguin poderoses;
que el recitat de mantres sigui eficaç;
que les Dakinis, els devoradors i altres,
tinguin un esperit compassiu.

41. Que cap ésser conegui
el sofriment ni la por;
que no conegui el menyspreu,
ni sigui mai malaurat.

42. Que en tots els temples, la lectura dels sutres
i la recitació, pugui prosperar i romandre-hi.
Que la sangha pugui ser harmoniosa
i pugui complir els seus objectius.

43. Que tots els monjos plenament ordenats
que vulguin practicar, trobin un lloc solitari;
i, alliberats de tota distracció mental,
puguin meditar amb suavitat d'esperit.

44. Que a les monges plenament ordenades no els manqui res.
Que no pledegin ni pateixin cap violència.
I que així, a la comunitat monàstica
no deixin degenerar mai els Preceptes.

45. Que aquells que han transgredit els Preceptes se’n penedeixin,
i que esborrin totes les seves faltes.
Que obtinguin renaixements joiosos,
i que tampoc defalleixi en ells la seva disciplina.

46. Que els savis puguin rebre
reconeixements i ofrenes;
que el seu esperit estigui completament pur
i que siguin coneguts en totes les direccions.

47. Que no pateixin mai els sofriments
dels regnes inferiors, ni cap impediment;
i que, amb un cos superior al d'un déu,
assoleixin, ràpidament, la budeitat.

48. Que els éssers puguin fer ofrenes
a tots els budes, una i altra vegada.
Que puguin tenir la sort de provar, sempre,
la immensurable felicitat dels budes.

49. Que els bodhisattves puguin complir
el bé dels migrants, segons els seus anhels.
Que els éssers puguin rebre
tot allò que els Protectors els destinen.

50. Que tots els realitzadors en la solitud
i els oients, assoleixin, igualment, la joia.

51. Que per la gràcia de Mañjushri,
fins que jo no arribi a la “Terra Molt Joiosa”,
recordi totes les meves vides,
i que sempre sigui ordenat [monjo].

52. Que pugui viure de manera simple,
amb aliment sobri.
Que en totes les meves vides, pugui obtenir
perfectes morades solitàries.

53. Que quan vulgui estudiar les Escriptures,
o fer-me la més mínima pregunta,
pugui veure, sense obstrucció,
al mateix Mañjushri Protector.

54. Que per tal d'obrar pel bé dels éssers
que abasten fins als límits de l'espai,
pugui meva conducta ser semblant
a la de Mañjushri.

55. Per tant de temps com existeixi l'espai,
i per tant de temps com existeixin els éssers,
que també existeixi jo
per eliminar el seu patiment.

56. Qualsevol que sigui el sofriment dels éssers,
que sigui en mi on maduri.
Que tots els éssers provin la joia
pel poder de l'assemblea dels bodhisattves.

57. Que la que és l'únic remei pels mals dels éssers,
la font profunda de tota joia,
la Doctrina, rebi homenatges i riqueses
i que pugui mantenir-s’hi per molt de temps.

58. Dono homenatge a Mañjushri,
per la gràcia del qual tinc un esperit virtuós.
Dono, igualment, homenatge al meu Mestre espiritual,
per la gràcia del qual em realitzo.

Així acaba el text anomenat Bodhisattvacharyavatara,
composat pel gran Mestre Shantideva.