ASANGA: VERSOS SOBRE EL SIGNIFICAT IMPLÍCIT


VERSOS SOBRE EL SIGNIFICAT IMPLÍCIT
Abhiprayikartha-gatha

per ASANGA 
(Gandhāra, Afganistan, s. IV)
Escola Iogācāra


Llavors, Brahma Sahāmpati va anar cap a on es trobava el Bhagavān i, després d'haver-se postrat amb el seu cap als peus del Bhagavān, es va posar a un costat; i estant en aquella banda, va fer la següent pregunta al Bhagavān emprant el vers:

1) "Tu has assolit la perfecció en els Entrenaments, i has aclarit tot dubte. Siguin quines siguin les pràctiques i els punts de les instruccions, si us plau, et prego que em diguis com s'abraça l'Entrenament!”

2) “Home virtuós! l'Observança de la Moralitat Excel·lent, l'Observança de la Concentració Mental Excel·lent, i l'Observança de la Saviesa Excel·lent són, en resum, els Tres Entrenaments. Escolta, així és com caldria entrenar-se!

3) Hom hauria d'estar dotat dels sis membres; investit del plaer de la concentració en un punt de la ment; i de tot això que segueix per a purificar el coneixement:

4) tenir una base ben establerta; sentir joia en la pacificació de la ment; adoptar una visió correcta, i abandonar les visions errònies.

5) Hom hauria de ser pur des del principi; assaborir el plaer de la concentració; i hauria de ser destre en les Veritats, generant, eliminant i promovent la Veritat.

6) Quan hi ha els Tres Entrenaments, es donen les quatre destinacions, això és: després d'haver evitat les dues destinacions [nefastes], caldria adquirir dos destins superiors [regnes de la forma i de sense forma, i del Nirvana]

7) Un està basat en dos, i l’altre és el camí del Nirvana. Hom hauria de cultivar-los gradualment, sent una base, barrejat i no barrejat [1].

8) En allò que el savi s’entrena, primer hi ha el no penediment, i després el ser feliç. Aquesta és la primera de les instruccions.

9) En allò que el savi s'entrena, el coneixement és per a la purificació, i obté plaer en el sorgiment de la puresa. Aquesta és la intermèdia entre les instruccions.

10) En allò que el savi s'entrena, alliberar la ment i destruir les conceptualitzacions és la millor de totes les instruccions.

11) El camí esmentat com el primer, és a dir el camí impur, i semblantment el camí cap als bons destins, només se sosté per a una sola instrucció.

12) El camí que s’ha esmentat com a intermedi, és a dir el sender que és el camí pur però que no és el camí final, no existeix per sí mateix.

13) El camí que s’ha esmentat com el millor, és a dir el camí que és el sender pur i camí darrer, no existeix ni per sí mateix ni sense els altres dos.

14) Tant qui s'entrena com qui no s'entrena, es diu que tots dos són savis. Tant qui s'entrena com qui no s'entrena, es diu que tots dos són necis.

15) Adoptar els Entrenaments té tres consideracions: la renúncia a les possessions; l’eliminació de les contaminacions; i la percepció directa d’allò que és cognoscible.

16) Van acompanyats d'objecte de meditació, o sense objecte de meditació; són subtils o grollers; són realitzats per l'acció correcta, la solitud, la paraula, i la devoció.

17) Un Entrenament és un entrenament únic. L'Entrenament amb un segon entrenament és l'entrenament subseqüent. Un tercer Entrenament és l'entrenament natural. La persona sàvia hauria de superar aquests tres.

18) La seva Moralitat no hauria d’apartar-se de l'Entrenament, hauria de posseir el Vot [d’alliberament individual], no hauria de renunciar al bon comportament, i hauria d'evitar els cinc llocs [2].

19) Quan se’n penedeix de tot això, ja no pot tornar a transgredir-ho, i hauria de prosseguir sense penedir-se’n. Cal confiar en l'Entrenament, i practicar amb sinceritat.

20) No s’hauria de repudiar [la Moralitat], no s’hauria de perdre-fins i tot a costa de la seva pròpia vida; hauria d'estar sempre compromès en l'esforç; hauria d'estar sempre ferm en la disciplina.

21) Hom hauria de purificar el seu vot anterior, i també hauria de purificar la seva vida. Havent eliminat els dos extrems [ascetisme i luxes], hauria d'abandonar l'aspiració errònia [de romandre als cels].

22) Hom no hauria de de perseguir els fenòmens creadors d'obstacles. No hauria de ser tolerant amb els fenòmens sorgits abans i que pertorben la ment.

23) Sempre amb plena atenció, aquell no hauria d’estar ni massa relaxat, ni massa excitat mentalment. La seva conducta pura hauria d’estar purificada a la part principal i al llindar de les Quatre Concentracions.

24) Aquell hauria de començar el seu esforç i avançar amb pas ferm, i romandre centrat en l'atenció, que està ben fonamentada en cinc parts [3].

25) Aquell hauria de ser reservat pel que fa a les seves virtuts, i confessar els seus errors; i sentir-se satisfet amb el seu kāsayā, sigui de mala qualitat o molt fi.

26) Hauria conformar-se amb una quantitat encara que fos petita, i acontentar-se amb això, ni que fos de mala qualitat. Adoptant correctament les virtuts d'un home purificat, hauria d'eliminar les seves impureses amb el propòsit d'assolir la calma.

27) Aquell hauria de posseir una postura digna, i hauria de ser assenyat en allò que adquireix. Pel que fa a això, en cap cas hauria d'assumir postures artificioses.

28) Hom no hauria de dir que els seus propis mèrits són reals, ni induir ningú a que ho digui. A més, no s’haurien de revelar aquests mèrits per mitjà de signes, en termes d'objectes desitjats.

29) Hom no hauria de demanar almoines tot insistint-hi quan està en presència d'altres. Quan allò que s'ha rebut ve virtuosament, hom no hauria de parlar malament d’allò que ha estat rebut.

30) Hom no hauria d’anhelar, de cap manera, rebre regals o honors. No hauria d’afegir-se a les visions que sobrevaloren ni que menystenen.

31) Hom no hauria d’adherir-se a les repeticions mancades de significat dels materialistes. No hauria de portar el bol d’almoines sense necessitat, ni utilitzar els hàbits amb excés.

32) Hom no hauria de mantenir intimitat amb els caps de família, que indueixen a les impureses. Hauria d'intimar amb els Nobles, que purifiquen el coneixement.

33) Hom no hauria de residir amb amics que causen dolor i distracció. No hauria de tolerar les impureses generadores de sofriment.

34) Qui ha perdut el Vot, en cap cas hauria d'utilitzar allò que és guanyat per la fe. Un no hauria de repudiar en cap cas l'Il·lustre Dharma.

35) Si hom sentís plaer per les faltes o errors dels altres, hauria de reflexionar sobre les seves pròpies faltes o errors, i penedir-se.

36) Quan hom ha comès una ofensa, hauria d'aplicar l'antídot adequat. La persona sàvia hauria de involucrar-se en el deure de resoldre l'assumpte pendent.

37) Tenint fe en el poder i en els ensenyaments dels Budes i els seus deixebles, mai s’hauria de culpar-los de veure-hi faltes en ells.

38) Hom no hauria d’aferrar-se a la seva pròpia visió, descartant els antics llinatges del profund Dharma, cosa que no està en cap mena de lògica.

39) Aquell hauria de viure en la solitud, als afores, emprant un llit per descansar; hauria de contemplar els fenòmens virtuosos, amb pas ferm en el seu esforç.

40) Aquell, després de no tenir cap desig, ara hauria de generar vehement el desig; no donant la culpa, ara hauria d'estar culpant; no estant adormit, ara hauria d'estar adormit; no tenint penediment, ara hauria d'estar penedint-se; no tenint desig, ara hauria de ser luxuriós.

41) Sempre, en totes i cadascuna de les maneres i situacions, aquell hauria d’estar despert i en possessió de la pràctica correcta.

42) "Turbulent" i "despertant"; semblantment a estar amb grillons; prenent les fonts dels signes i la passió; donant-se a una varietat de plaers; estar excitat; donant-se al clímax sensual.

43) Tot això és anomenat les Vuit Maneres d’Imaginació, i són els generadors del desig sensual. Tot això hauria de ser completament eliminat per l'home savi.

44) Els desitjos mai són satisfets, i són legió; són causa d’una mala conducta, i promouen un estat d’angoixa.

45) Haurien de ser evitats per les persones virtuoses, i ser portats a la seva destrucció ràpidament. Els desitjos estan basats en condicions, i són els nivells del descuit.

46) Els desitjos són com ossos, com un tros de carn, com una torxa de fenc, com un foc esmorteït,

47) com una serp verinosa, com un somni, com un adorn afegit, com la fruita podrida d'un arbre.

48) Reconeixent els desitjos d'aquesta manera, no s’haurien d’anhelar de cap manera. Escolta l'Il·lustre Dharma, reflexiona en ell, mantén-lo!

49) Primer, hom hauria d'aconseguir la calma mental i la visió profunda, i seguir així fins assolir la plena certesa. ¡Alegreu-vos-en els que estigueu immersos en l'eliminació de les contaminacions de les impureses!

50) Aquell hauria d'analitzar l'origen dels signes, hauria d'arribar a assolir el fenomen suprem en la
pràctica. Hauria d'eliminar el desig del Regne del Desig, i el desig del Regne de la Forma.

51) Aquell hauria d'aconseguir la Realització Clara de la Veritat, i l’absència de passió per res; hauria d'assolir el Nirvana en la present vida, i hauria de suprimir aquells residus que encara li’n queden.


[1] Dels dos, l'entrenament de la Moralitat i l'entrenament de la Ment a la Concentració, el primer d'ells és la base per als entrenaments de la Ment a la Concentració i l'Entrenament de la Saviesa. El segon, el que està al mig, l'Entrenament de la Ment a la Concentració és la base per al Entrenament en la Saviesa, i per aquesta part de l'Entrenament de la Moralitat que pertany a la meditació per abstenir-se. El millor d'ells, és a dir, l'Entrenament en la Saviesa, és el camí cap al Nirvana. Un hauria de conrear sense barrejar-los, és a dir, cadascú per la seva banda, i barrejat, com una cosa que porta a la fi.

[2] Palaus, escorxadors, cellers, prostíbuls, llars dels sense casta]

[3] Passat, present, futur, acció a partir de l’esforç previ, i la pràctica d’acord a l’esforç]




No hay comentarios:

Publicar un comentario

ORACIÓ ALS DISSET GRANS PANDITS DE NĀLANDĀ

Tangka dels 17 Pandits de Nalanda PREGÀRIA PER ENCENDRE LES TRES CLASSES DE FE ADREÇADA ALS DISSET GRANS PANDITS DE LA GLORIOSA NĀLAND...